FAIG CARA DE BETZOL

 

Fa uns dies la Conselleria d’Educació, juntament amb els sindicats educatius, sortien als mitjans de comunicació posant-se medalles per haver aconseguit un acord en el qual els mestres reduirien la jornada laboral i, això, permetria alleugerir l'estrès de dur endavant la tasca docent en l’actual panorama educatiu.

El titular que publicaven els diaris era molt encoratjador:

Los docentes de centros públicos de Baleares reducen su horario a 35 horas semanales.

Em va semblar un gran acord. A la fi una bona decisió que afectava la vida laboral dels docents. Però, en aquests darrers anys, amb la irrupció de tot tipus de notícies per internet i de titulars que poc tenen a veure amb el text o, fins i tot, diuen exactament el contrari del que anuncien, no vaig cantar victòria fins després de passar pel contingut.

La cosa seguia ben encaminada un cop llegit el primer paràgraf, vaig pensar: home de poca fe, sempre dubtant de la patronal:

La Conselleria de Educación ha aprobado este lunes, después del acuerdo, alcanzado en la Mesa Sectorial con los sindicatos STEI, ANPE, UOB, UGT y CCOO la reducción del horario laboral semanal del profesorado de los centros públicos de Balears, que pasará de 37,5 a 35 horas a partir del curso 2025-26, en cumplimiento del acuerdo marco.

No m’ho podia creure. Tot eren garanties, es reduïa l’horari en 2 hores i mitja, a més a més, l’acord venia avalat pels sindicats, és a dir, per aquells que ens han de defensar davant de qualsevol proposta de la conselleria que intenti menystenir els nostres drets laborals. Era la garantia d’aquells qui, docents com tots els que estam en actiu, saben com funciona l’escola i quines són les necessitats que tenim.

Però llegint una mica més, vaig començar a dubtar si ens trobàvem en el dia dels innocents, només això justificaria aquell acord. La reducció era d’una hora i mitja de treball a casa i una hora presencial sense docència. He de donar gràcies al nomenament de Rafel Nadal, Marqués del Llevant de Mallorca, que em va fer veure que encara faltaven més de sis mesos per arribar-hi. Així que sense consultar cap calendari vaig saber de cop que no es tractava d’una fake.

Aleshores només hi havia una possibilitat: se’ns reien de mi i de tots els docents a la cara. Les preguntes m’assetjaven: com poden dir que es redueix mitja hora diària de treball personal a casa si amb l’horari actual, de trenta-set hores i mitja, fent una hora i mitja diària a casa, és del tot impossible que surti la feina? Com es pot passar pel cap a qualcú que havent augmentat la càrrega burocràtica, la complexitat de les necessitats a haver d’atendre en cada classe, i sense fer cap modificació en la distribució de funcions de mestres i tutors (més aviat s’han augmentat exponencialment) es pot reduir el temps de dedicació i aconseguir tirar endavant el volum de feina generada?

No em vaig poder estar d’imaginar la idea de tenir una tasca avaluable per corregir, posem per cas, l'enregistrament d’un vídeo casolà de tres minuts per recomanar un llibre de lectura. En una classe de 27 nins i nines acumularíem 81 minuts de temps d’escolta. Sense comptar el registre de notes el Gestib i els comentaris qualitatius que cal retornar als nins. Hem d’afegir a això, la programació d’aula i la preparació de classes per al dia següent....

Mentre en els despatxos de la Conselleria d’Educació, el funcionari que porta l’agenda política comptava els dies que faltaven per a la reunió amb els sindicats, en què, possiblement, des de feia molt temps no s’havia tractar un tema de millora laboral dels docents. Nerviós probablement va alertar al conseller de la perillositat que podria suposar aquesta mesura. Li va poder explicar que podia passar com a la resta de funció pública que les feines s’alenteixen amb cada triomf laboral, perquè no van acompanyades de l’increment de personal, la revisió de la RLT o l’avaluació de l’efectivitat de les tasques encomanades...

Jo no era a aquella reunió política, però segur que els conseller , podria haver argumentat: tranquils, pensau que els mestres són vocacionals, que els podem reduir l’horari de treball a casa perquè no seran capaços de posar un rellotge i treballar pel temps que realment els pagam. Per a ells els alumnes estan per damunt del sou. De fet, estic per proposar a la reunió que s’elimini el treball a casa, perquè estic segur que ells continuaran treballant les mateixes hores talment com ho fan ara.

De l’actual conselleria en podia esperar una enganyifa com aquesta perquè no hi tenc gens de fe. Realment puc subscriure les paraula que va dir el cardenal Lawrence, interpretat per Ralph Fiennes a la pel·lícula Conclave, quan a la primera homilia es va proclamar en contra de la certesa, Lawrence afirmava que quan un està segur de tot, quan un ho sap tot, aleshores ja no fa falta la fe, perquè la fe és irracional i suposa la confiança cega. Tenc seguretat absoluta que la Conselleria no farà res per desestressar la vida dels docents, més aviat al contrari.

El més incomprensible és que els sindicats signassin l’acord més apropat a una historieta del TBO que a un acord seriós que defensi els interessos dels docents. De fet, en una de les vinyetes de Mortadelo y Filemón, que Ibañez va dibuixar, els dos detectius pacten una sèrie de mesures laborals amb el seu cap: ser els primers a utilitzar els invents del professor Bacterio, usar sempre que volguessin la cabina de telèfon que connectava amb la seu de la TIA o poder emprar el zapatofono lliurement. Quan sortiren de la reunió tots dos es miraren i digueren: però si tot això ja ho teníem! Mentre el seu cap no aturava de riure pel gol que els hi havia ficat.

Aquí és on entra la darrera hora de reducció horària de l’acord educatiu. Llevar aquesta hora és una forma de maquillatge. De fet, llevar les hores no lectives presencials al centre és una forma de dir: molt bé, no quedareu a l’escola, però la feina serà la mateixa, la càrrega lectiva continuarà ben igual, només que no és necessari que la faceu al centre i ara fareu més hores a casa. Aquí veim que és un acord que no ens beneficia perquè no suposa una disminució d’hores de feina a casa, sinó un augment!

La meva pregunta seria: fins quan l’excusa de la vocació servirà als polítics per mantenir una pressió damunt dels docents que està a punt de fer-nos esclatar? També m’agradaria saber com els sindicats, integrats per docents, poden aprovar un acord que només serveix per a què els polítics tenguin un titular electoralista per publicar en premsa, però buit de contingut real?

Perdonau que insisteixi amb el TBO, però de nin era un gran lector d’aquests còmics. En una història de Zipi y Zape, escrita per José Escobar, els dos germans varen encertar 14 resultats de la travessa de futbol, he de recordar que abans només hi havia aquest número de partits. La parella entremaliada va llançar els mobles, la roba, la vaixella... i tot el que hi havia a la casa per la finestra perquè amb els guanys s’ho podrien comprar tot nou. Però el vespre quan a la televisió s’anunciaven els guanyadors varen veure que hi havia més de cent mil persones que havien encertat els catorze resultats i el premi era irrisori. Les cares de Pantuflo Zapatilla i Jaimita, el pare i la mare de les criatures era de decepció, de sentir-se enganyats, desemparats i de semblar uns betzols.

La mateixa cara em va quedar a mi, perquè després de llegir una notícia, aparentment bona, vaig quedar molt decebut per un acord pensat per a què tot segueixi igual, totalment enganyat per uns companys que se suposa que miren pels meus interessos quan realment només han beneficiat a la Conselleria, absolutament desemparat perquè si em fallen tots els mecanismes... a qui he de recórrer a partir d’ara? I, especialment, amb cara de betzol perquè consider que se n’ha fet befa dels docents.